si no hi hagués hagut aquesta crisi republicana que és el final d'un model i aquesta aquesta elit que està jugant amb reformes més o menys lícites o que realment considerin no justes dir ostres canviarem això barrejat amb el joc egoista de certs personatges si no hi hagués si no hi hagués aquest context potser no hagués saltat aquesta espurna tan tan gran com és la guerra no el 2017 vas defensar una tesi no on la guerra social era com el marc històric en què se centrava eh la tesi podries explic
ar breument què és la guerra social en si podríem dir que és el primer gran conflicte bèl·lic que sorgeix en el marc del que és la crisi republicana en aquest doncs aquesta pugna faccionalisme episodis molt famosos No doncs com com tot el que té a veure amb els Germans Graco no amb Saturnino etcètera Però no hi havia hagut un conflicte bèl·lic com a tal no llavors la guerra social s'emmarca en aquest context i podria ser una mica aquesta idea és dir aquest model que està fracassant ja que no que
no dóna respostes no perquè al final Roma en feia tres segles no que estava conquistant i expandint-se en una dinàmica imperialista no però sempre va seguir aquesta lògica d'un centre que seint impol una perifèria no i una ciutat d'estat que s'anava expandint no era un imperi com a tal no tenia estructures imperials no llavors la crisi republicana una mica és això aquest reflex que això no funciona i la guerra social al final és una mica com insisteixo però el primer gran conflicte armat en aqu
esta en aquesta línia no és a dir això no funciona i llavors una sèrie d'italics que estan connectats amb Roma Des de feia més de tres segles o tres bons dos segles tres segles eh consideren que Roma no cedeix el que hauria o no aconsegueix integrar-los justament no per exemple no se'ls donava la ciutadania romana i per tant a nivell jurídic estaven en inferioritat de condicions peseja que després doncs tenien una sèrie d'obligacions havien de tota l'estona estar batallant per Roma no en aquesta
en aquesta relació i una mica al final m'enrotllat Però la idea és aquesta és a dir aquest model no funciona hi ha aquest conflicte armat a la que una sèrie de pobles itàlics decideixen finalment doncs això no seguir així i se pugin contra contra la metris no parles de dos actors no per una banda Roma i per altra banda els itàlics com eh com establiries les fronteres aquí en aquest sentit és complicat és complicat fins i tot per per a les pròpies Fonts i és clar La idea és Roma es va expandint
eh feia com parlem no dos tres segles s'annexiona Itàlia eh conquesta Itàlia i va i va una mica doncs eh seguint aquesta aquesta Estela imperialista quan va conquerint com a bé sabem es genera una mena de relació de dependència en el sentit que Roma doncs imposa el seu domini sobre aquests territoris itàlics però els diu doncs mantindrem les estructures locals no hi incidirem Podrem seguir amb les vostres institucions amb la vostra forma amb vostre amb la vostra llengua amb les vostres identitat
s no hi ha cap problema però esteu sota l'òrbita de Roma i llavors heu d'aportar bàsicament soldats i diners no llavors aquesta relació que en aquest moment Doncs és d'un d'un conqueridor no sobre els conquerits van passant els eh les dècades eh I aquesta relació Doncs a poc a poc se segueix mantenint en el fons en la mateixa relació no però han passat Ja dos tres segles El que passa que evidentment han passat moltíssimes generacions No si féssim el compte doncs si cada segueixo n'hi ha unes qua
tre generacions podríem estar parlant d'unes 10 12 generacions no de doncs això de persones que viuen ja en aquesta lògica en som part d'això que Roma Encara que nosaltres tenim aquesta identitat diferenciada Aleshores com deies hi ha dos grans actors que són que vindria a ser Roma però Roma en el sentit clar És que aquí és quan ja es complica el tema en el sentit que clar a veure no tots els itàlics són iguals les identitats itàliques són molt diferents no és el mateix els etruscs del Nord Per
exemple o les poblacions que realment es subleven a la guerra social més més del centre d'Itàlia del sud d'Itàlia aquí hi ha diferències I què és ser Romà i que és ser itàlic No aquest és una mica un tema complicat no però al final la historiografia ho ha afortunadament està treballant més en això en els últims anys però ho ha reduït . dinàmica de conquesta es creen tres estructures una és la ciutadania romana que és el Romà home no podíem dir però que té tots els drets es pot defensar en un tri
bunal perfectament pot comerciar té tots els drets que en teoria té un ciutadà en aquest cas de Roma i després es creen dues estructures més una és el dret llatí i una altra és el diríem les soqueta o aquesta aliança d' aquí això de guerra social no dels squi en el cas del dret llatí doncs és un dret una mica així i podríem dir-ho de forma senzilla Doncs una mica inferior a la ciutadania romana eh amb limitacions per exemple no tenen un poder polític no poden eh No tampoc té una gran cobertura j
urídica entre altres aspectes no que això els especialistes del tema ho han treballat durant anys i la i les hoquet al final és el que parlàvem aquesta relació entre aquests pobles que es mantenen mantenen les seves institucions locals però a canvi han de eh pagar a Roma o eh lluitar llavors clar com deia no la gran diferència al final és aquesta és a dir que una unes persones poden viure a la metròpolis o no tenen la ciutadania romana i altres no tenen drets llatins o tenen drets itàlics L'exem
ple més clar en aquesta època per exemple és sk Mario que és d'origen itàlic però és cònsol durant moltes vegades no una mica també transgressor però és d'origen itàlic El que passa que ell és ciutadà i de família de ciutadans romans no perquè això és una altra clar es va complicar el joc expansiu Romà quan Roma decideix que en determinats casos com a premi donem la ciutadania doncs donem la ciutadania a certes elits donem la ciutadania a certes persones llavors total al final es crea una societ
at molt plural en què tenim aquestes diferències jurídiques i orígens i etnes molt diferents eh I això seria una mica la resposta llarga al que em comentaves no dels dos actors és dir que no hi ha dos grans no hi ha dos actors realment si és plural El que passa que és una mica es redueix aquesta idea no d'ostres itàlics que ataquen Roma Però hi ha Aleshores diguem que parlem que tots aquests grups foren part d'una mateixa estructura estatal i que hi ha desigualtats en aquest sentit sí no també a
mb molts matisos perquè clar i eh podríem Es podria dir val això segurament els nostres companys nostres d'especialistes en història antiga m'enganxarà no en dir això però podríem dir que que realment hi ha diversos estats en el sentit que al final en el moment en què Roma decideix que els itàlics eh mantinguin aquestes institucions aquestes Independència en el fons són petits estats dins aquesta lògica no el que passa que evidentment això va evolucionant i al final una mica la idea és una mica
ho que tu comenten no per això t'he dit el sigil no perquè és cert que al final hi ha una gran ciutat o Roma aquest centre que ha creat aquest imperi encara que no sigui una estructura Imperial no però al final les pràctiques són imperialistes ia qua una societat plural en què clar al final i és una mica un dels grans motius de la guerra social al final aquests itàlics se senten discriminats o en una en una sensació d'inferioritat perquè diuen ostres a veure si és que si és que Cayo Mario és fin
s i tot el meu cosí podríem dir el conec de tota la vida ell és ciutadà em sento inferior perquè no no sóc ciutadà Romà però jo vull ser ciutadà Romà vull formar part d'uns drets perquè formar part de Roma Jo ja em considero eh que formo part de Roma No perquè aleshores és aquests drets no que has esmentat abans poder retirar no en un judici o poder comercial Quins altres drets atorgava la ciutadania romana en aquella època i és clar la ciutadania romana hi ha moltíssims elements de diferència n
o però podríem destacar alguns per exemple el d' eh el de per exemple no paga O sigui des de des de mesurats del segle segon es decideix Doncs que els ciutadans mans hi hagi certes tributacions que no hagin d'assumir O sigui que la resta de de Roma sí pu ja tenim aquí un avantatge econòmic que és que Hi ha certs tributs que ja ni han de pagar després el que comentaves de la defensa jurídica després la llibertat de comerciar sense cap problema sense cap mena de trava eh la de poder fins i tot eh
comerciar eh També el tema tot el tema de patrimonial tot el tema de les herències Tot estava molt controlat si eres ciutadà Romà tenies no tenies dificultats si eres itàlic sí eh No vol dir tampoc que no poguessin comerciar els itàlics o que no poguessin casar-se no com també s'ha dit moltes vegades però sempre estava limitat o diguem que era un dret a l'expectativa podríem dir no no sóc especialista tampoc en dret ni en jurisdicció però aquesta idea que és un dret que està latent que potser sí
que el pots demanar a les autoritats romanes però sempre tens com aquesta dependència no és un dret que et neix de tu mateix no llavors Clar però Però i això al final és com tot no O sigui al final és també un tema econòmic d'aquesta injustícia que per exemple això no paguis aquest tribut després també una altra cosa en la pròpia guerra no és dir la pròpia soqueta és al final una aliança de tipus militar que tu has de col·laborar militarment no és a dir Roma exigia unes tropes i les autoritats
locals les les autoritats itàliques doncs devien una mica decidir Quantes tropes bo el nombre de tropes no ho decidien ells ho decidien les autoritat humanes però una mica era els que gestionaven l'enviament d'aquestes lleves o d'aquest armament d'aquest equipament no llavors el que s'observa en aquests tres segles al final és que les tropes itàliques són les que més moren perquè sempre van que si al davant de les tropes que si que se'ls flancs és a dir en en una en un context més vulnerable des
prés també els botins clar quan es reparteixen els botins que és molt habitual en en la història militar els itàlics reben menys botí o són els últims a rebre el botí per tant clar això ho veus ho veuen els ciutadans romans ho veuen els itàlics que són companys d'armes però que uns Doncs estan més discriminats que altres Per què Clar perquè diguem que estem parlant de principis del segle iero abans de Crist Roma ha passat per moltes guerres ja per què ara i no 50 anys abans per exemple sí que és
interessant la pregunta diguem que això historiogràficament s'anomena la qüestió itàlica perquè sempre existeix aquest aquesta idea que què fem amb els itàlics concedim la ciutadania la generalitzem no etcètera no hi ha un debat en el propi si de la societat romana i la i la pròpia fita de què val la pena i que no no aleshores realment Encara que estli el conflicte el 91 abans de Crist tenim antecedents de que la tensió va incèns no per exemple en el 125 una colònia llatina que no és ni tan sol
s no eren itàlics en el sentit jurídic és a dir que sí que tenen més drets encara que aquesta ciutadania més més feble . i Roma com a càstig la destrueix per complet però la destrueix per complet per no donar exemple a altres altres colònies llatines oa altres itàlics que ja se sap que aquest que aquest tema hi és és latent No obstant a la a les elits eh llatines Perdona de altres colònies llatines se'ls atorga la ciutadania és a dir Roma s'adona que al final si AC acontentem les elits itàliques
o les elits eh llatines baixaràs una mica la tensió latent de la població Al final ens agrada o no però això és un joc d'elits igual que la crisi republicana al final és un joc d'elits que tenen poder no al final i això sempre genera resistència exacte destrueix fregeix la destrueix per complet marca aquest precedent però a la resta d'elits llatines se li atorga la ciutadania llavors clar això també genera generarà uns recels lògics per part de les autoritats o elits itàliques que no reben això
no aleshores aquí ja tenim aquell punt una mica d'inflexió després ja entrem en tot el que és bo o ja estàvem en aquesta crisi republicana amb les lluites faccionalisme individus que creuen que reformant el sistema Doncs tot pot anar a millor i llavors utilitzen el populus a les masses poblacionals en el seu interès per reformar el sistema Però també en el seu propi interès eh en el marc de l'elit i la qüestió itàlica no apareix massa entre altres coses perquè és impopular És a dir en aquest mo
ment clar al final partim de coses que també ho podem connectar amb l'actualitat. No si tu tens un privilegi és un privilegi perquè eh forma part d'uns quants si aquesta aquesta aquest fet tu ho generalitzes ja no és un privilegi perquè ja és una cosa que tothom té no parlaríem de privilegi llavors les autoritats romanes i l'elit que en aquest cas estem parlant saben perfectament que parlar de concedir donar terres per exemple concedir la ciutadania romana als itàlics això és molt impopular i ju
stament el que es busca és el suport de les masses llavors parlar en aquests en aquests temes genera genera una sèrie de tensions al populus I saben que és impopular Aleshores no es parla d'aquest tema directament eh no obstant això i s'obre una mica la veda val estem en un període en què per més que el senat i les autoritats conservadores decideixin alguna cosa realment que això ho hem estudiat en els darrers anys realment el sistema d'aquesta època de la crisi republicana hi ha una preponderàn
cia del que seria el tribú de La Plebe no aquesta eh El poder del tribú que marca el que al final s'acaba imposant Aleshores com a marca el que al final s'acaba imposant de vegades hi ha coses impopulars que s'acaben imposant o elements que a les elits conservadores no agraden no i el senat el que fa és una reacció i per això hi ha aquests episodis tan violents . se seur a les fonts ens parlen Que fins i tot doncs són molt amics Es visita mútuament poped siló la visita a Roma drus també el visit
a a ell etcètera coneix els seus fills i una mica Jo crec que és conscient que daquesta tensió latent i que això serà un problema i drus que justament ens diria que el seu pare un antecessor seu va ser un dels màxims enemics dels gracos O sigui que que va generar aquesta violència No però paradoxalment aquesta persona de tendències conservadores veu que això cal canviar no llavors en contra de molts dels seus companys faccionalisme no passa que al final també hi ha una reacció ei és assassinat i
aquest assassinat d' una persona justament conservadora però que vol canviar les coses perquè està veient que no funciona serà la gran espurna que dempeus ja a la definitiva sublevació o sigui per això és aquest moment és a dir si no hi hagués hagut aquesta crisi republicana que és el final d'un model i aquesta aquesta elit que està jugant amb reformes més o menys o que realment consideri no justa dir ostres canviarem això barrejat amb el joc egoista de certs personatges si no hi hagués si no h
i hagués aquest context potser no hagués saltat aquesta espurna tan tan gran com és la guerra . parlaves de la complexitat polític territorial no aquest context Fins a quin punt podem parlar d'un conflicte civil una guerra civil vaja per què s'han inventat Aquest terme de guerra social que realment no És clar això és un problema també des de la pròpia antiguitat és un problema Fins i tot a jo això ho he treballat molt he defensat sempre no el caràcter de guerra civil altres companys també espany
ols fins i tot francesos no ho justifiquen és que simplement eh Per exemple pin poolo no investigador que tots coneixem de primer nivell aquí a Espanya és que ni ho justifi és dir diu una frase directament És que això és una guerra civil i no hi ha necessitat de justificar-ho però en certa historiografia també estic generalitzant hi ha molt resistèncial isme Això m'ho trobat sobretot a la historiografia més anglosaxona no hi ha cert resistèncial isme considerar una guerra civil no Aleshores això
ho he treballat i al final d'on ve doncs ve de la pròpia antiguitat perquè per diversos per diversos temes un és que no interessa Bé un és que el concepte de guerra civil com a tal terminològic parlant el de belun kile no sorgeix o la primera referència que nosaltres tenim en aquesta època és del 66 és a dir Fins i tot en el conflicte immediatament posterior la guerra social que tothom coneix com a Primera Guerra Civil les mateixes Fonts no parla de belon kile com a tal perquè no es concep enca
ra que Roma no ha viscut res similar Aleshores quan es comença a veure que això és una realitat ja se li dóna nom això per a això seria el primer gran l'esdeveniment que és que no hi ha un concepte per cridar a la guerra civil no després el segon és també el tema a la guerra social es diu un tumultus Com si fos una mena de revolta Sí a la Primera Guerra Civil es diu se'n diu tumultus proximus perquè és encara més proper no però és com una sublevació Llavors el la idea també És que per a les fent
s que escriuen que en aquest cas eh totes són bastant contràries per exemple a al bàndol derrotat en aquest cas va ser l'itàlic encara que també són Fonts posteriors en general també hi ha hi ha la idea que no convé Trucar a això Guerra Civil perquè d'alguna manera encara que no hi hagi concepte Però almenys definir-ho com a tal dir això és un tumultus Però això és molt perillós què està passant això tampoc ho veiem entre altres coses perquè tampoc interessa exaltar a l'enemic perquè no sembli q
ue les forces siguin iguals o similars no perquè li estàs donant una dignitat al tribal que en aquest cas no interessava donar-se-la i l'altre tercer element també molt interessant és la pròpia impopularitat que parlem del poble romà del poble Romà dels romans ciutadans que no volia eh compartir aquest privilegi i la historiografia actual ha utilitzat termes de vegades una mica presentista però que ens ajudarà a entendre el que és el de racisme i el de xovinisme és a dir que no es poden aplicar
o no això és un debat tant és però el cas és que és això és a dir és una societat plural etnic ista en el sentit que hi ha moltes ètnies diferents i amb idiomes diferents com ja parlàvem tots formen part d'una societat plural Però existeix eh aquesta idea de dir ostres és que aquesta gent és inferior a mi no només a nivell jurídic sinó també perquè ètnicament són itàlics de fet a call Mario una de les coses que se li treia era origen itàlic Encara que feia molt de temps que ciutadana romana tamb
é era un home nou no és a dir que que el primer que realment aconseguia les màximes institucions no de la seva família Però això era com una cosa com una com un insult perquè era com aquest o sigui potser recordi També presentisme total però que recordi una mica la és com o sigui la idea és És com si als Estats Units actual Estats Units dels 90 hi hagués hagut una guerra civil per tot el tema eh del racisme estaríem parlant d'una guerra civil per molt que l'enemic sigui afroamericà és que igual
forma part de la mateixa lògica Encara que després puguem dir No és que originàriament sí Bé fa quatre segles no Llavors aquest debat que sorgeix des de l'antiguitat s'ha mantingut i certa historiografia molt fixa en allò que diuen les fonts que al final al passem a les fonts eh ho rebutgen molt no el que tu diguis no això és una guerra civil diuen no són itàlics sí que són itàlics però quan ja es concedeix la ciutadania pocs pocs anys després i parlem de la Primera Guerra Civil on també hi ha i
tàlics i ja després ja amb els cèlebres conflictes de pompeu i Cèsar Què passa que això aquí també hi ha itàlics ja ja no parlem de guerra civil o sigui ja no Ara sí que parlem de guerra civil clar el que se m'acut no potser no encaixaria amb la narrativa en dir-ho Guerra Civil noo Exacte Perquè si parlem després una concessió de ciutadania romana i un i que se'ls atorga certa igualtat a tots els habitants de pinca per què en dius abans Guerra Civil si realment no pertanyien d'aquest Exacte Exac
te o al final al final la idea és que si utilitzem aquests termes igual que usàvem bo el tema del presentisme si l'usarem per bé o per mal justifiquem ho i argumentem Què entenem cadascun per Guerra Civil no nosaltres al final quan defensàvem que és una guerra civil ho fèiem en base a dues coses que era una eh que pertanyien a la mateixa societat pesa a les diferències Per tant es compleix i dues que el joc bèl·lic l'anàlisi del bèl·lic t'adones que és molt irregular que és molt brutal és a dir
que les regles habituals d'una guerra més tradicional no es complien i per exemple la comparativa amb la Segona Guerra púnica per exemple aquí t'adones segle anterior però t'adones que eh Tot i que també hi havia joc heterodox la lògica de la guerra era la tradicional podien haver trampe però es notava que l'enemic era extern i era estranger a nosaltres no als romans cas aquí això no es complia llavors seguint aquestes dues idees i veient les fonts al final hem pogut defensar que efectivament er
a una guerra civil i és més un altre punt i ja deixo la pregunta aquesta interessant que és també ens hem fixat en l'impacte és a dir eh com pot ser que l'any 88 ja finalitzant la guerra la guerra social sila amb tropes ciutadanes romanes veteranes de tota la vida ja no parlem d'italics eh es dirigeixi contra Roma i La la faci seva a Com si fos això una conesta Com pot perquè van matar els Graco anys enrere entendre-ho o Nosaltres hem considerat que era impossible concebre-ho sense el pas d'una
cosa prou traumàtica com per fer-ne una cosa atípica però assumible per la població llavors aquí jo sempre que el connecto va genial Bé ho he connectat posteriorment Perquè aquests estudis són anteriors però amb la pandèmia és a dir els tocs de queda a qui ens haguessin explicat al 19 que hi hauria tocs de queda diríem és que és impossible és a dir el govern no tenia la capacitat per per molt que realment tingui el poder per imposar un toc de queda sense una justificació o sense un ambient propi
ci i això sí que es vaig fer amb la pandèmia i ningú ho va dubtar . com és possible que uns soldats segueixin el seu líder s'ha parlat del tema de la Reforma marianista etcètera Però sí la reforma marianista que va canviar que els soldats seguien el general i no a l'estat tot aquest rotllo però no havia passat fins ara com pot ser que en aquell moment sí que passi I que segueixin asil·la al peu de la lletra Doncs perquè s'han acostumat la nostra tesi és que s'han acostumat a la guerra civil Per
això hi ha aquesta Primera Guerra Civil no una mica clar el que em ve al capdavant no seguint amb les comparacions és també el rebuig a una figura com Juli Cèsar però que després sorgeixi una figura com Augusto Exacte sí que és veritat Aquesta és molt bona eh es va assumir com a bo és que fins i tot Augusto ja sabia que s'assumiria però tot i així li va donar aquesta aquella aparença republicana per una mica convèncer no però sí clar és que és això sí s tindre si acceptem no que és una guerra ci
vil podríem parlar del primer la Primera Guerra Civil de la història o hi ha altres altres instàncies i de la història de Roma et refereixes no de la història antiga europea no sé si en el bo això és com clar és complex no el tema clar aquí en el cas de Roma Potser sí que es podria dir però és que al final és clar afirmar-ho Així és una mica és a dir és fàcil dir no la guerra Social és una guerra civil afirmar que és la Primera Guerra Civil de la República romana que segurament és que ho sigui P
erò costa pujar-ho perquè és clar més clo és historiogràfic Sí més que costa assimilar-ho però que realment està molt connectat amb el que és la Primera Guerra Civil i amb aquests arguments es podria arribar a defensar No però en el cas per exemple de la guerra antiga a mi sí que em ve al cap per exemple la guerra dels cabells amb això que ha estat considerada durant molt de temps Guerra Civil però també clar no és una guerra civil com a tal perquè sí que són grecs però ostres grecs que aquesta
aquesta anat sense CR no però diferent no I això és una mica la idea no que és És complicat veure en el cas de Roma sí que t'ho puc ho puc assumir i ho ho podem en el cas d'altres realitats antigues però és més complicat no seria qüestió de veure i no se m'escapa En aquest sentit Però el més semblant és la guerra del polg orés que també ha portat molt molt debat i que tot i així certa historiografia sí que ho pot o es pot arribar a considerar entre cometes també no eh Com com va canviar no lestr
uctura una vegada acaba aquesta guerra aquesta guerra social Com canvia lestructura política i social de Roma bo diguem que la guerra social comença no són tots els itàlics els que se subleven I llavors historiadors coneguts per nosaltres com per exemple Fernando wulf ja ho ja afirmava fa 20 anys no de al final se sueva no qui vol sinó qui pot llavors Hi ha certes poblacions itàliques que es queden una mica o sigui no sorpreses perquè evidentment volen aquesta ara però no gosen fer el Salt llavo
rs la guerra saal en el moment en què comença tota l'estona són victòries itàliques Roma no s'espera ooo és massa lenta a respondre o no sap molt bé com actuar. Però el cas és que són tota l'estona derrotes romanes perquè els itàlics diguem-ne es van unir tots com un únic grup o van lluitar uneixen físicament aquells que poden com seguint una mica el professor Wolf però que són poblacions itàliques més del centre d'Itàlia sud d'Itàlia serien marsos serien samnites és a dir poblacions que ja teni
en també sobretot els samnites un llarg historial eh de conflicte amb Roma feia segles però que això es mantenia i que d'alguna forma Doncs eren més proclius a una intransigència i l'objectiu dels itàlics és fer que tots els itàlics al final se subl llavors mirar cap a etruria cap al nord perquè saben que si els etruscs i els urros s'ajuden a la causa itàlica és molt fàcil que Roma cedeixi o com mínim que puguin realment ser a una cosa i prou important com perquè Roma se'ls tingui en compte al f
inal hi ha una paradoxa que és que se subleva contra l' estat amb què amb què anhelen integrar-se llavors és com com la síndrome aquesta no de quan no recordo el nom quan et segresta no i al final segrestador no llavors hi ha aquesta paradoxa llavors clar dins dels itàlics aquesta heterogeneïtat que parlàvem doncs molts simplement volien forçar fer una mena de pols perquè Roma cedeixi però Roma no cedeix llavors clar l'esperança són als cuscos i els ombrívols Aleshores què passa que quan Roma es
veu tan acorralada i veu que els itàlics tenen aquest objectiu el que fan és el que van fer en fergell el 125 concedeix la ciutadania només als que no s'han revoltat en fer això etruscs i espatlles ja saben que efectivament van al costat de Roma perquè han aconseguit el que volien però que no s'havien atrevit no. I això és una mica la creu de tots aquells revoltats que realment doncs no no aconsegueix la ciutadania són derrotats Encara que al final sí no llavors a la pregunta que com canvia Don
cs bàsicament es generalitza la ciutadania a Itàlia i aconsegueixen aquesta o sigui els itàlics aconsegueixen aquesta Victòria encara que ja veurem o sigui Però al final el gran canvi bo el Encara que després ho desenvolupo el gran canvi és es concedeix la ciutadania però Roma ja entra de ple en aquesta dinàmica de guerres civils que acabarà amb el model republicà és a dir si la guerra social era una resposta a aquesta a aquest model que no dóna respostes mai Millor dit no és dir model no dóna r
espostes no no estem integrant no no estem integrant i portem tres segles que està passant doncs la guerra social marca aquesta paradoxa de dir ostres aconseguim aquesta Victòria política però amb una ombra que és l'ombra de la guerra civil fins a la instauració del principat amb August que portarà més morts que una altra cosa i molts d'aquests itàlics perquè la historiografia sempre va dir els itàlics perden militarment guanyen políticament Però això és fals perquè guanya la ciutadania Costa de
sprés de morir anys després que les seves propietats fossin confiscades anys després amb sila hi ha una connexió entre itàlics que s'havien revoltat que aconsegueixen la ciutat ciutadania malgrat haver-se revoltat Però bons grups que acaben aconseguint la ciutadania i que després són reprimits per s anys després que no s'ha estudiat molt però és aquesta continuïtat llavors l'estructura canvia després també estudiant un poc la ciutadania és clar la gràcia de la ciutadania per exemple és que tingu
is participació política però el que acaba passant És que el sistema de tribus que s'encarrega de la votacions dins de les limitacions del sistema Romà fa que també es margini les tribus itàliques amb la qual cosa sí que som ciutadans romans sobre el paper som ciutadans romans però resulta que hem lluitat per alguna cosa que ara ja no hi són així no llavors la conclusió és que al final el sistema entra en fallida una mica aquesta seria la gran conseqüència de la guerra social no eh deixem si vol
s de banda el que és la guerra social o hi ha alguna cosa més que vulguis Afegir que hagi quedat al tinter no no simplement alguna cosa interessant en relació amb això de la guerra civil . un moment que les fents ens transmeten de certa Concòrdia i que deixen les armes de banda i se saluden perquè es coneixen clar és que Són companys d'armes han estat segles lluitant són o sigui Són companys fins que molts d'ells doncs com passava amb drus no havien menjat amb les seves famílies els seus fills i
fins i tot o sigui per tant hi ha aquests elements de què estem parlant duna guerra civil i lúltim element que també magradaria incidir que hi ha un un també alguns temes molt molt interessants Com per exemple que un dels generals no que està lluitant a la guerra civil eh cinquè servilio cepi és un personatge molt conservador i per tant hem d'entendre aquest personatge Doncs amb víctima una mica dels idearis conservadors en el sentit d'aquesta superioritat del ciutadà no llavors popio siló acon
segueix contactar amb ell en abans d'una refi i li diu mira saps què m'he adonat això no Tris en diverses fonts per tant ho hem de donar força credibilitat m'he adonat que hem fet malament me'n vaig a rendir I a canvi d'això jo perquè vegis com a prova que me'n vaig m'estic rendint eh el que farem és Mira jo et donaré als meus fills com a reens li lliura dos nens vestits de porpra clar són els seus fills de popio butaca que en aquest cas estava actuant gairebé com un cònsol no d'aquesta confeder
ació itàlica i servilio doncs evidentment diu ostres normal que sé que cedeixin davant Roma som Roma és normal m'ho crec perfectament doncs bé Què passa que aquesta creença que demana sabia que cepor en aquest cas tenia i que certs sectors conservadors tenien és la seva fi perquè era un parany simplement aquests dos nens eren esclaus que fa passar pels seus fills cepi se i al final mor en una emboscada eh És a dir com és possible no que algú com servir de ció es crea això és perquè també és víct
ima d'aquesta ideologia de superioritat no que parlàvem aquest xovinisme o aquest racisme sí que estava no amb tots els matisos no eh I aquests són dos dos episodis que no no havíem parlat i la veritat molt xulos per compartir sí no vaig conèixer aquesta anècdota sí i canviant una mica de tema no eh És clar tu has estat uns anys treballant com a historiador a Kyoto No si no m'equivoco Exacte sí Quin és l'interès al Japó pel món món Romà diguem món clàssic sí és el La idea és això Això és una bec
a no que el govern japonès a través d'una organització que es diu jsps no el bo societat japonesa per per la promoció de la ciència eh és un tipus de beca molt enfocat a ciències més experimentals podríem dir però també hi ha certa inversió en en humanitats no. Aleshores al diguem que vam fer un projecte en què precisament bàsicament analitzàvem el que eh anomenem discursos del declivi que són discursos negativitzat és a dir èpoques que les fonts titllen com a negatives perquè en realitat pot te
nir elements de veritat evidentment però és una narrativa que es crea i que oculta altres elements positius no llavors una mica analitzàvem això les fonts antigues Això va ser del 2018 al 2020 just abans de la pandèmia afortunadament perquè si no no hagués pogut sortir del país i bé estava allà treballant a kioto i l'interès realment per la història antiga clar estem parlant d'història antiga occidental hi ha interès per la història antiga japonesa evidentment per la història antiga de Corea no
per l'Àsia però clar l'estudi de l'europeu passa una mica com aquí amb els especialistes del Japó i Corea que n'hi ha evidentment però que és un món molt molt reduït i és un interès realment Bé els agrada molt el tema hi ha investigacions força força punteres i al Japó el que sí que és veritat que és un món que beu massa del nord-americà no ja sigui per tradició No ja tots sabem no després de la Segona Guerra Mundial el gran padrí és Amèrica no I llavors beu molt de la del que és també l'idioma
clar el japonès l'esforç d'aprendre un idioma estranger és més gran el que tenim Nosaltres amb no parlant Català francès no és diferent no italià és clar Hi ha aquest esforç per aprendre anglès però clar ja no els demanis que llegeixin alemany o llegeixin espanyol perquè evidentment és complicat no llavors l'interès és això és minoritari perquè és clar que estem parlant d'un sector molt petit dins dels historiadors que es dediquen a aquest tema . que justament coneixes no gaire bé i me'l vaig tr
obar allà precisament perquè el van convidar a fer una xerrada perquè tenen aquesta admiració per allò anglosaxó no el que passa que és clar eh el món justament això també són generalitzacions però com bé saps el món anglosaxó a vegades també tendeix a no llegir en espanyol oa no llegir en altres idiomes potser en alemany Sí perquè també la La historiografia alemanya és molt potent no però Eh llavors això fa que clar la seva visió de vegades sigui una mica miop perquè clar es basen en justament
els anglesos que en aquest cas insisteixo estic generalitzant No no és una cosa és una veritat mitjanes Però també és miop en certs aspectes no el que sí que és molt interessant i això sí que ho vull comentar És que la societat japonesa és molt com la republicana a en un sentit que és que està mal vist la persona que destaca per sobre de la resta no és a dir hi ha com una comunitat de grup i està mal vist que un destaqui sobre un altre Què passa que com bé sabem Mateo i jo al sector acadèmic uni
versitari europeu espanyol concretament això és just el contrari no es tracta de destacar el màxim possible fer 20.000 publicacions parlar en 20.000 llocs tenir moltíssimes beques perquè al final és el que s'exigeix que després quan es competeix per una plaça a la universitat tu competiràs en base al que tens no doncs clar això al Japó no passa i llavors no diguem que no es podria treballar potser més en certs aspectes i investigar molt més però com diguem que l' eminència del Japó o les perso
nes que són top són top perquè fan els seus mèrits però imaginem fan un article a l'any de qualitat tu no pots tampoc fer-ne tres no tindria cap sentit Llavors es crea com una productivitat que des dels estàndards espanyols que és publicar cada any moltíssim pot semblar baixa però respon a aquesta idea és a dir o fins i tot idea anglosaxona és a dir fer un article de qualitat calid damunt de la quantitat exacte no però interessant aquesta idea de no destacar I llavors sempre hi haurà una persona
que com l'elit romana no com call Mario ostres pot ser consul diverses vegades i hi ha aquesta jerarquia social dir ostres tinc aquesta admiració perquè és aquesta persona destaca molt poc però no ens enfonsa en la misèria sembla molt interessant Aquesta sí que és molt aquesta la visió no del perquè Clar en el dia a dia com funciona qui acceptable al que no bo en aquest cas clar el cas que jo més vaig tractar que és la història antiga occidental el eren realment molt pocs investigadors so tot c
entrats en kyoto a Tòquio també algun a la zona nord del Japó que s'anaven reunint amb certa regularitat I llavors ja sabies una mica o sigui ja es coneixia el nivell de productivitat qui estava realment amb conat amb l'estranger Qui no llavors el sortir a l'estranger també és com una carta d'ostres aquesta persona està fent les coses bé S'ha impregnat de dels valors anglosaxons No si si si ens basem en aquesta historiografia doncs la persona que ha anat i ha viscut aquesta experiència doncs es
valora després llavors és una mica aquesta idea i després es connecta també amb la jerarquia laboral és a dir qui aconsegueix llocs a la universitat Doncs catedràtic d'universitat eh es dóna a entendre que si aquesta persona publica un article cada 2 anys tu no pots publicar més que això perquè no ja es veu és dir és és el meu cap no puc cosa que a les nostres generacions ha passat el contrari que l'exigència de Doncs dels nostres tutors fins i tot Els tutors dels nostres tutors no era tal No ne
cessitem fer 20,000 articles en anglès Per exemple no però bo és una mica això però és una cosa Social és com llegir entre línies també la interpretació d'un estranger que no s'assabentava de res en aquest cas sóc jo i és una mica el que veia no però és això sobre tota aquesta proximitat amb el món anglosaxó i fins i tot jo allà volia convidar també a investigadors per exemple italians I tal Però eh Ja no notaves només deia el meu cap i era com dient ostres és que a veure si tenim aquests diners
invertirem en convidar a algú anglosaxó perquè també és clar és aquí ens agrada més allò anglès No I Bé una mica això clar no seguint una mica amb amb aquesta visió no de de la productivitat Com com funciona el sistema de promociona Llavors es fixen en la qualitat daquestes publicacions o bé existeix és un món elitista la universitat al Japó En comparació amb Jo crec que és podríem dir que almenys pel coneixement que jo tinc que és una barreja entre aquesta idea anglosaxona de la qualitat i el
món presencial absolut de les universitats podríem dir occidentals en què prima molt la presencialitat aleshores diguem que passa una mica com aquí en el sentit que el candidat local sempre es valora molt No perquè sigui el candidat local i no es mereixi la plaça perquè moltes vegades se la mereix sinó perquè bé perquè és el candidat local el coneixem sabem que és capaç té algú de fora i no es veu bé però no perquè hi hagi la idea aquesta negativa molt espanyola també no del de l'endollisme Jo n
o crec en aquesta idea sinó en la idea del candidat aligual el coneixem sabem que és capaç i d'alguna manera si surt una plaça en el futur volem que sigui per a aquesta persona no que després evidentment i els estàndards han de ser objectius No clar però en el cas del Japó és una mica això és a dir has de fer els teus mèrits però la presencialitat compta llavors si tu ets des de el principi Perquè a més a més al Japó realment et treus la carrera d'història i hi ha feina potser una d'història pot
ser a oficines d'empreses que es dediquen a la cultura Però hi ha sortides hi ha feina llavors qui es vol dedicar a la universitat és perquè realment és la seva vocació no perquè realment no tingui res més a fer i I aquesta persona se'l fa créixer al costat d'un gran padrí no d'un gran en aquest cas del seu professor del seu tutor i aquí ja aquesta persona aquest estudiant que va creixent doncs ja es va adaptant I va dient Oye doncs jo puc fer aquesta publicació o jo necessito fer aquesta beca i
al final doncs la plaça que s'acaba creant en el futur una mica fins i tot per substituir el seu cap és per a aquesta persona no aleshores hi ha aquesta idea que es valora la qualitat però la presencialitat és és Bé un gran valor no que ells consideren has llançat no recentment un projecte plataforma no sé com ho dius que es coneix com a argeon podries explicar una mica en quines sí dificultats terminològiques a part no nosaltres en aquest cas ens agrada anomenar-lo arkeon però efectivament li
podem anomenar Aron arqueo em fa una mica eh ho fundo jo i ho funda Silvia no que és especialista és arqueòloga també llavors eh ambdós el que busquem és tenim experiència docent tant en sectors universitaris com no hem treballat en excavacions hem hem vist bo hem treballat en historiografia en història no i el que busquem amb aquest projecte o va néixer amb aquesta idea és de transmetre aquest coneixement tant a nivell formatiu que som docents al final Com a nivell rigorós de doncs la història
que es mou la universitat o la història no més pedagògica crèiem que això arribés al Gran públic a les masses interessades en història podríem dir que no volen estudiar història però que els agrada la història i neix per En aquest sentit llavors neix primer com a escola de formació sobre temes que puguin ser interessants no perquè ens hem trobat a la universitat perfils fins i tot més grans no que per exemple a la wop que estudien la carrera perquè els agrada la història però després es troben a
mb excessius eh diguem tecnicismes que es treballa molt la tècnica la el mètode i no els agrada això o sigui no els agrada o no ho entenen perquè ells el que els agrada és la història no llavors eh creem arque amb aquesta finalitat de transmetre aquest rigor sense l'avorriment que és així a nosaltres ens agrada però és així moltes vegades del que és universitari de la tècnica del mètode com a escola de formació. El que passa que a poc a poc l'estem dirigint o està evolucionant a un projecte divu
lgació . eh som formadors també en noves tecnologies en programació i pàgines web però no només també en Intel·ligència artificial i altres llavors volem una mica barrejar això el tecnològic amb el que és la història i ens estem donant compte de la del potencial de les xarxes socials A el sentit est de fer arribar la història o sigui gran objectiu és que la gent que els agrada la història tingui accés a coneixement històric rigorós sense l'avorriment universitari però que sigui un coneixement ac
tualitzat que no no només sigui perquè la gràcia d'arqui poc és que no només sigui que Cèsar va creuar el rubicó en tal any això ho podem Cercar pot ser interessant sinó veure exactament per exemple la gran tasca de l'historiador d'on traiem aquesta informació doncs d'unes fonts que són són parcials que potser en tenim dos textos llavors parlar de la història però des d' aquest punt més interpretatiu no sí i res una mica la el gran objectiu d'arkeon ja et dic és fer arribar la història eh amb la
nostra experiència formativa a les universitats però és això fer arribar Aquesta aquesta història sense que sigui avorrida I utilitzant també les noves tecnologies ja no només xarxes socials sinó tenim una pedrera impressionant de videojocs de pel·lícules de de podcast per exemple el fantàstic podcast d'Iván Martín no amb Roma eterna que és que és genial i ell és ell no té una gran formació o sigui té formació històrica però no és el doctor en història antiga perquè és que no ho necessita perqu
è es valoren altres habilitats Com per exemple el de ser un bon comunicador No sí i una mica és això Aron el que busca és això fer arribar a la història de la millor manera possible perquè després una altra cosa ens queixem a la universitat és que els nostres alumnes no llegeixen i efectivament no llegeixen els nostres alumnes eh el llibre dóna com a grima però també hem d'acceptar una realitat que és que eh el va canviant tenim les xarxes socials la gent Lee Però potser no llegeix el llibre Lle
geix les xarxes socials llavors la nostra obligació crec com a especialistes és que si no llegiran No els podem no ens podem flagel·lar tampoc ni treure el fuet tipus Indiana Jones no Llavors si no llegiran que no llegeixin tant se val que no llegeixin veuran a les xarxes socials Llavors utilitzarem altres eines deixarem ia la classe aquesta monòtona com jo estic ara parlant no d'eh d'Eh doncs això del professor explicant la seva lliçó jugarem una mica no I una mica el teu projecte també és geni
al en aquest sentit arriben a les xarxes el coneixement universitari de certs professionals que Doncs potser no utilitzen les xarxes socials i tenen molt a comptar doncs ajudarem a que és aquesta informació arribi Clar si moma no va la muntanya no que no muntanya anem És que és que potser és que no veuran és que no llegiran o sigui la gent no llegirà per què llegirà si és que ja està treballant en una feina que segurament els generi el cansament habitual no de qualsevol feina tenen família quan
ja t'asseus al sofà a la nit mires a instagram si t'interessa alguna cosa d'història arqueologia Ja segueixes a projectes de divulgació segueixes o escoltes podcast al cotxe és a dir buscarem la manera d'arribar a aquesta gent que no té temps ni ganes de posar-se a veure. Perquè a més siguem sincers tampoc poc Nosaltres escriurem bé però realment molt pesat com escrivim perquè al final clar ens adaptem a l'acadèmia vos paràgrafs que podem presumir de literats però que ningú entén no Llavors cl c
anviarem clo ciència és molt reduïda En aquest sentit exacte i són temes que deia avorrits per a nosaltres no perquè ens agrada el tema no però m'ho he trobat justament estic estic treballant a l'Ok i molts estudiants o sigui clar corregim molt el tema de citar no la bibliografia etcètera eh molts estudiants no ho entenen sí suspenem treballs per no citar bé i no ho entenen I llavors els diem No no és que nosaltres és la nostra obligació treballar el mètode i que tu citis bé perquè és això la hi
stòria científica Llavors aquesta gent que passa la expulsarem de la universitat quan els agrada la història doncs segurament No doncs ho adaptarem no anem a fer arribar la història de forma diferent i tenim exemples que ho estan aconseguint tant tu Mateu per exemple com Iván Martín Com per exemple Pedro hortes utilitzant l'humor de forma magistral per per exemple darrerament dir-nos que la sèrie de Netflix d'Alexandre el Gran és una [ __ ] però és que és veritat O sigui no és que sigui una [ __
] és que a nivell rigorós és una [ __ ] però no vol dir que sigui una [ __ ] a nivell d'entreteniment és genial el que passa és que hem de diferenciar-ho clar jo ho dic i no fa cap gràcia Però ell ho diu i té aquesta habilitat aquesta comunicació i és capaç de transmetre això i aquest missatge arribarà més que les nostres no l'explicació que jo he pogut donar de la guerra social i això és el que cal aconseguir. No doncs deixaré un enllaç al vídeo tant a la descripció com al propi vídeo perquè l
a gent li interessi fer un ull al que oferiu sí que és és Guay la veritat és que Nosaltres també estem millorant una mica com abans abans parlava amb Mateo de forma més informal de com al final doncs això és dir i ho passa com amb els nostres estudiants no és a dir és que he escrit un article i està m'has posat un quatre Ja Bé però no et preocupis perquè és el primer si si el primer ho féssim bé seríem uns genis i com no és el cas en general Eh doncs hem de fer molts articles i el desè ho farem
bé Aleshores nosaltres també intentem anar millorant i hi ha coses que veiem doncs que no acaba d'agradar o que ho expliquem malament i que busquem millorar-lo No sí que és simplement llançar-se i després ja a poc a poc exacte ja per acabar una pregunta que sempre faig als convidats és eh quin consell li donaries a un estudiant no que comença la carrera d'història i arqueologia i que o bé té dubtes sobre la carrera o també vol dedicar-se a monocadèmic però tampoc ho veu clar per les perspectives
etcètera què quins consells li donaries Jo crec que un el gran consell és que s'estudiï el que realment agradi sempre mai ens deixem portar per les sortides sobretot en aquestes edats que estem començant o que vulguis estudiar encara que siguis més gran però si realment t'agrada fa-ho independentment després de les possibles o no sortides no i això ho dic perquè el món va canviant i per exemple això que parlàvem del propi projecte d'Aron el propi projecte que que estàs portant tu eh el mateix p
odcast d'Ivan no que que no paro de citar el son coses que han nascut en els darrers anys però que no tindrien sentit quan comencem a estudiar la carrera Llavors és absurd ara aclaparar-se o sigui quan un comença és absurd o Hauria de ser absurd aclaparar-se per les sortides laborals en un primer moment i per tant jo el que aconsello és que s'estudiï alguna cosa que t'agrada realment llavors en relació sobretot a això de les sortides estudia el que t'agrada després una vegada has tingut la sorti
da ja vas veient si t'agrada perquè el sector universitari per exemple l'acadèmic és una mica especialit tirant tòxic en certes ocasions No no és per a tothom hi ha gent que gestiona millor la toxicitat altres que no Llavors no és per a tothom eh és veure'l a mi m'encanta la docència Universitària però m'he ficat força hòsties per això no bo eh és veure'l veure si realment t'agrada la història i veure què què t'agrada la història perquè hi ha fantàstics arxivers que els encanta hi ha comunicador
s doncs si se't dóna bé la comunicació doncs després d'història n'hi ha més i hi ha formacions que es poden fer ara avui dia Ja ja no ja no hi ha tanta formació reglada hi ha formacions boníssimes dic perquè jo per exemple eh M'he dedicat a la docència ia la història l'arqueologia però fa uns anys M'encantava tant les tecnologies que també em reciclo en tot el tema tecnològic programació i ara també faig classes de programació perquè a mi el que realment m'agrada a part de la història i la tecno
logia és fer classes Aleshores això jo quan vaig començar em volia dedicar a la història i ser profe d'universitat investigador però A poc vas vas vas creixent no i per exemple si jo hagués estudiat tecnologia Potser o enginyeria Doncs potser ho hauria deixat perquè no m'hauria agradat En canvi quan ha estat més gran li he vist aquest potencial més pràctic iau no Llavors al final cadascú sobretot jo crec que cal veure autoconèixer-se veure quins talents tenim uns som pitjor comunicadors altres m
illor altres fem millor classe altres ho hem vist a la universitat en ateu grans especialistes i no són bons com a adors i amb la qual cosa no transmetien i ploraves a la cantonada no de la classe en relació a les sortides per tant no us deixeu portar perquè això va canviant i sobretot si feu el que us agrada i us autoconèixer de què tinc que fer per anar superant correctament la carrera jo sobretot el que us aconsello és que sigueu creatius i que eh confieu en les vostres idees i les vostres co
nclusions eh molts estudiants i tendeixen a ser molt descriptius no el que parlàvem de Cèsar i el rubicó Sí perquè la Fuente parla d'això i d'això un altre i això els penalitzant perquè el que volem és que doneu les vostres idees o sigui ser valents donant les vostres idees i les vostres conclusions llegiu a Tito libio i no ho creieu doncs explicar per què és que Tito Li em està explicant aquí un rotllo que això això què és això és propaganda el que passa és que moltes vegades anem amb aquesta a
utoestima de no no i petiteta no que a tots ens ha passat llavors Aquestes dues recomanacions lluitar pel que us agrada que per cert aquests gustos poden anar canviant amb el temps no passa res si estudies història i després dius és que Ah no m'agrada una altra cosa és lícit No passa res i segon ser ser vosaltres mateixos sempre això us donarà que després algun professor no els agradarà és que doncs molt bé però al final són les vostres idees i al final és que és això no Mateu als articles que h
em pogut fer que han pogut estar ara en revistes d'impacte no que se'ls anomena revistes importants és perquè ens hem arriscat amb conclusions Si ens haguéssim quedat a la superfície ens haurien rebutjat articles que també ens rebutgen articles molt bons Però bé això ja és un altre tema però serí la veritat doncs ha estat un plaer Carlos Igualment Per cert per als que no ho sàpiguen vaig coincidir amb Mateo fa 10 anys que ens ha us grans Mateu que justament un professor ens va convidar a Oxford
eh és clar jo jo era aquí un xaval Mateu també i Mateu que estava allà estudiant ens va fer una mica perquè Clar en aquest cas el professor no ens no ens va presentar la universitat però ja Oxford ja ens va dir això ja us busqueu la vida i llavors Mateu ens va ajudar moltíssim i justament després ens hem tornat a veure aquí les xarxes no però la veritat és que el projecte aquest fantàstic Mateu i espero això que segueixis creixent igual queon i moltes gràcies el mateix et desitjo interessant la
proposta que ens que ens planteges
Comments