Main

Weird animals copied by Pokémon - SQA S03E01

Science Queers Academy. L'acadèmia de divulgació científica travesti torna amb cinc drag queens i un drag king novis que es presenten amb espectacles individuals sobre animals estranys que han inspirat pokémons. 00:00 Introducció 01:39 M. Caterpie - Eruga de papilió tigrat 04:51 Gaia Umbra. Poliwag - Capgròs dels Centrolènids 07:15 Gwindolyn Addams. Wooper - Axolot 10:08 Tate Brown. Shellos - 'Chromodoris lochi' 13:29 Frida Nipple. Dragalge - Cavallet de mar foliaci 16:37 Toi Boi. Dewpider - Aranya d’aigua 20:27 Les notes 21:00 En el pròxim episodi Col·laboren el Centre cívic Vil·la Urània - Ajuntament de Barcelona i el grup de treball LGTBIQA+ de l'ACCC.

Science Queers

7 months ago

Menjar-se els ous... Tan de bo fos una eruga. ♪ Perquè jo soc el foliaci, menjo larves i crustacis. Aaah! Tinc òrgans reproductius d'ambdós sexes. No parlo per parlar. M'habéis vist, no? [música techno] Science Queers! Academy! Hola, queers de la ciència. Us donem la benvinguda a la 3a edició de Science Queers Academy amb 6 novis estudiants. Soc la Frida Nipple, tinc 26 anys i soc de Barcelona. Soc Gaia Umbra. Soc drag queen des de fa... molt poc en veritat, any i mig més o menys. Ah... Soc de S
ants. Em dic Gwindolyn. Soc la druida dimoni de Barna i de Science Queers espero... passar-la de p*ta mare. Tothom em coneix com la Llámame o la M o pft! M'és igual com em diguis mentres em llames, que al final és l'important del nom. I soc una drag mig de poble mig de Barcelona. Soc Tate, el meu pronom és elli i soc de Gandia. Poca broma, que l'alcaldessa de Gandia és l'actual ministra de Ciència. Hola, soy Toi Boi, el crack de Sant Boi, tu king de confianza. Avui ens presentaran animals estran
ys que han inspirat pokémons. Per a valorar-ho estan amb mi la Kara Mel, guanyadora de l'edició anterior. [aplaudiments] Vaig sobreviure una temporada; m'ho mereixo. I el biotecnòleg i antropòleg Simón Perera. [aplaudiments] Doncs, som-hi. Estic processant el tema pokémon... Ganes en tinc, dubtes també. Ja ho veurem, potser flipeu, però de moment estic flipant jo, ho haig de processar. Hola, bona tarda a tothom. Em dic Llámame M, M per a les amigues. Se suposa que això era com un show talent. Ha
ig d'admetre que porto dies buscant un talent i no l'he trobat. Ho sento, us parlaré una miqueta, que em sembla que és el que se'm dona més bé. Vinc a parlar d'un tema interessant. Una mica avorridet, però interessant. Seré breu, només em donen 2 minuts. Que ve a ser el camuflatge, el camuflatge com a mode de supervivència a la vida. Potser algunes us sentiu identificades perquè qui no s'ha intentat camuflar a la vida per passar desapercebut i no ser devorat? Per exemple en l'adolescència, no? D
oncs, no som l'única espècie, els friquis també, ho haig de dir. [rialles] Però no venia a parlar dels friquis, venia a parlar d'altres espècies com pot ser una que ha evolucionat a un nivell de camuflatge que arriba a néixer en forma de caca. Sí, una caqueta. Una caqueta del bosc per no ser menjada per un ocell. Aquesta caca és l'eruga del papilió tigrat, un eruga del continent d'Amèrica del Nord i que de bon començament el que ha de fer és menjar-se el seus ous. Podeu riure perquè, menjar-se e
ls ous? Tan de bo fos una eruga!. [rialles] No, no és aquest el tema. S'ha de menjar els seus ous, la closca, per sobreviure i passar ràpid a la següent fase, que és un color verd fluorescent amb un cos que sembla una petita serp. Té una cosa molt curiosa. Té dos ulls falsos a l'esquena per controlar a tothom, però són falsos, i són per controlar que ningú se la mengi. Perquè desde lluny sembla una petita serp i els ocells passen d'ella. També té un osmetri, que és una llengüeta molt graciosa de
color taronja fluorescent, que la puja cap a dalt i la gent pensa que és una llengua de serp. És a dir, és tota una crack del camuflatge, com nosaltres. Però bé, per què us explico això? Perquè no decaigueu. Perquè aquesta eruga al final acaba sent una papallona i nosaltres al final acabem evolucionant i entre el camuflatge acabem trobant el nostre lloc i el nostre fer a la vida. Llavors, podem ser tan originals com aquesta gent, camuflar, inspirar un pokémon, com aquesta eruga ha inspirat el c
aterpie i està esperant perquè potser acabem evolucionant a un metapod i si no, tingueu paciència, que algun dia sereu un butterfree. [aplaudiments] Buttefree! M'ha faltat una mica que anessi vestida de verda fent un capoll. No sé, alguna cosa més amb l'outfit. A mi m'ha agradat la barreja de comèdia amb el missatge positiu del final. I m'ha agradat també aprendre d'aquesta espècie de la que no sabia res. Jo haig de dir que t'he vist molt còmoda a l'escenari. Potser tu pensaves que no era el cas
, però jo t'he vist molt fluida, la informació estava molt bé i m'ha agradat el missatge que has donat al transmetre aquesta informació que al final, doncs... totis aquí ens podem sentir una mica... identificadis. Gràcies. —Lana? —Com a directora... Aquest moviment circular que feies. No sé si estaves una mica nerviosa. Podria ser. A la veu no es notava però corporalment... Intentava controlar el TDAH, però no hi ha hagut manera. [rialles] —Moltes gràcies. —Gràcies a tu. [aplaudiments] Se'm va o
córrer una idea... d'imitar la pell. I vaig dir, mira, plàstic. Els centrolènids o granota de vidre són unes granotes orginiàries de l'Amèrica del Sud i Central. Els seus capgrossos, és a dir, les seves cries, tenen la pell totalment transparent. Gràcies a això, el seu estómac queda a la vista, mostrant la seva forma d'espiral. [música techno creix] Quan creixen, la seva pigmentació comença a aparèixer. Solen presentar, en la majoria de casos, una coloració dorsal de color verd clar mantenint la
pell ventral transparent. [música techno segueix] Els centrolènids són ovípers, és a dir, néixen d'ous, els quals els pares han de protegir de vespes carnívores. ♪ [música es talla] Un aplaudiment, no? [aplaudiments] Tinc un estil molt dark diguem. Bé, si vols estar de genolls. [rialles] Bé... Es que son maricones y en mi casa no entran. [rialles] Au, hashtag homofòbia. M'ha agradat molt veure la criatura aquesta a l'escenari, però no tinc clar qui és el pokémon ni quin és l'animal. El pokémon
és el poliwag. Doncs ja l'he oblidat. Per edat, per edat et toca. Em toca aquesta, em toca aquesta, sí, sí. Però m'ha agradat molt, m'ha agradat molt. A mi totes les actuacions que impliquen un so i una anàlisi interpretativa del moment, aquests moments de bogeria sempre m'entretenen. Però en aquest cas, no ha quedat clar que s'havia acabat i he pensat «Que algú li doni al play!». Potser haver-li donat un final, però l'explicació i la visual del que és el pokémon i l'animal real està aconseguit.
A mi les paranoies em molen. El que passa és això, al final hi ha hagut un punt de... Era una mica... Molt bé, gràcies. [aplaudiments] El wooper és un sweetheart. Tota la vida ha sigut super cuqui. [so bombolles] Glu-glu a tothom. Potser m'heu reconegut d'haver inspirat el wooper, el pokémon, a les xarxes socials. Jo soc l'axolot. Soc una fantasia, no? Però també soc un animal real, molt molt real, amfibi com les salamandres i autòcton de Mèxic. Aquestes coses tan cuquis que tinc són les meves
brànquies per on respiro, però també respiro pels pulmons, per la boca i per la pell. [so bombolles segueix] M'alimento de crustacis, insectes i cucs. Hmmm! Boníssim. Em reprodueixo ovíparament, és clar que sí. Per ous. Igual que la Gaia. No fem la metamorfosi perquè som massa fabuloses per això. Però si es donen les circumstàncies, podem fer-ho i ens quedem amb una pell més ennegrida. Ara, la característica més important i que més un importa als humans és que si m'arranquen una part del cos. Aa
ah! Gràcies al que fan les meves cèl·lules mare, puc regenerar-ho, poquet a poquet, fins que [rialles] el membre està completament desenvolupat. [bombolles] Malauradament estic en perill d'extinció per les causes climàtiques i humanes que afecten el meu ecosistema, que ja és reduït de per sí. [bombolles] Moltes gràcies, glu-glu, salveu-me! [aplaudiments] Gwindolyn, quina sorpresa! Si sap parlar i tot. [aplaudiments] Molt bé, molt bé. M'ha sorprès gratament. Jo he de confessar que a mi l'axolot m
'agrada molt. A qui no? A nivell de comunicació científica ha quedat molt clar què és l'animal i m'ha agradat tota la performance també. Enhorabona. La informació hi ha estat, però el que més m'ha agradat són els detalls i com tu volies explicar la història. Ja hi ha un pensament. Per exemple, la mà quan creix, que primer treus la mà petita i després, aiaiai, surt la mà gran. L'únic per ja tirar al 10, tot això t'omplia l'escenari, ara et falta dir «Aquí estic jo i me lo voy a comer» perquè real
ment tots els ingredients hi eren. És un detall per tirar-te cap amunt del tot. Has ajuntat l'aprendre't un text de memòria, que no és un àudio gravat, igual que el primer cas, i després la cosa aquesta estrambòtica que hem vist en el segon. És haver-s'ho après i a més tenir un concepte estranyot però molt efectiu. Molt bé. Gràcies. [aplaudiments] Al veure que era un llimac de mar vaig dir, com... c*ny faig... aquest talent show? Hola, perles. [música electrònica] Ous espirals. Desde la regió in
dopacífica, soc 'Chromodoris lochi', més coneguda com la Chelo. [música electrònica segueix] Soc un llimac de mar i pertanyo a l'ordre dels nudibranquis. ♪ Hui em presento blava, demà déu sabrà de quin color. Em camuflo per sobreviure, no m'amago per advertir-te. Soc la reina dels baixos fondos. Vine aquí i t'enteraràs del que val un peine. ♪ Tinc òrgans reproductius d'ambdós sexes, soc hermafrodita. La meua vida té una duració de 2 setmanes, així que no estic per perdre el temps, per davant i p
er darrere, és clar que sí! Mireu, xiquetis, per allí està li dragoni blavi. Vine ací que vaig a fer-te mevi, dragoni! ♪ Pot començar la reproducció. Ah! ♪ [música disminueix] Tú y yo, Chelo, y te quiero. [rialles] Hemos tenido una noche de amor. [música forta] ♪ [música acaba] [aplaudiments] M'avisen que aquest episodi no es pot penjar a YouTube. [rialles] Serà més safe que d'empollona de la setmana, però bé. Jo crec que em salvaré el cul. Ho he vist un espectacle molt complet per explicar-nos
la ciència que hi havia. M'ha agradat molt. Merci. El que ha sigut informativament, musicalment, has tingut tots els moments a l'escenari, els canvis... Has vingut amb força aquesta temporada! I després tu estaves actuant com molt posada, molt educada i la veu era molt més rockera. Potser et podria dir d'acabar d'unir aquestes energies perquè el que se sent i el que es veu sumi i encara creixi més. Vaig pensar si soc un llimac de mar he de ser inexpressiva. Ah... sí. No, no s'ha entès. [rialles]
L'única cosa que hauria millorat l'espectacle és això, aprendre't el text i dir-lo real perquè ja no hi hauria aquesta desconnexió entre la veu i l'expressió, però molt bé. Gràcies. [aplaudiments] Crec que serà molt entretingut i molt científic alhora. Bé, no sé si ho serà, però ho intentarem. [música trap] ♪ ♪ La Frida. ♪ Soc un cavallet de mar, però no soc pas normal ♪ perquè jo soc el foliaci, menjo larves i crustacis. ♪ No vull crear confusió, jo no soc un pokémon. ♪ Sé que m'assemblo a un
dragalge, però soc la queen d'Austràlia. ♪ No soc drac ni verinós, no vull ser pas perillós. ♪ El meu cos sembla una alga camuflada fins les natges. ♪ És que jo soc icònic, surto a tots els logotips. ♪ Però ves en compte amb la Frida, soc espècie protegida. Sí. Els residus de les vostres indústries ens posen en perill. I els submarinistes que ens col·leccionen també. Protegida por el gobierno, nena, la badass de las costas. Dance break! [música i rialles] Té, aquí tens la teva victòria que has v
ingut a recollir. Moltes gràcies. ♪ El cavallet de mar foliaci. ♪ Alguial. ♪ La Frida. [notes finals de la cançó] [aplaudiments] Porto un espectacle i un outfit dignes de la qualitat de Science Queers. M'està agradant molt que al llarg de l'episodi hi ha variants molt diferents de l'espectacle. Jo, la veritat, malgrat haver vist altres temporades de Science Queers, no tenia l'esperança de veure una cançó que enganxi, que es pugui cantar fora d'aquí. [música tensa] [rialles] La Academia es genial
era un temazo! Pot ser, pot ser, ja heu vist que la meva memòria és molt limitada. No, no, m'alegro que ho hagis oblidat. És molt bona cancó per actuar-la i explicar-nos un animalet com aquest. Gràcies. Has arribat, has trepitjat, sabies exactament què volies fer i com. T'ho has portat al teu terreny i és que t'has portat un cançó, has escrit la lletra, la coreografia. Por favor, cariño! La informació estava molt ben explicada. Impressionant. Moltes gràcies. Quan em comencen a enviar àudios, el
s deures i tal, la Frida sempre és de qui té les coses preparades primer i s'ho curra molt. O sigui... ♪ Soc un cavallet de mar. Mare de déu! El cavallet de mar, la cançó de l'estiu. [aplaudiments] He vist a totes les drags súper potents. Algunes més que altres, la veritat. Jo soy Toi Boi, soy una aranya d'aigua del Llobregat, aquí al costat, de tota la vida, de casa. Com les aranyes d'aigua, normalment d'Europa Central, una part d'Àsia, una part de Japó, que aquí voy a llegar ahora. A arribar,
perdó. És que vinc d'aigües de l'Ebre. De la Rioja! [rialles] Os voy a contar quatre coses de l'aranya d'aigua perquè veáis que somos com superherois. Tenemos unes pates hidròfobes que la flipes, última tecnologia, que nos ajuda a... flotar, surar?, surar i caçar, però Zas, zas, zas, zas. Zas, zas, zas, zas. Zas, zas, zas, zas. Una canya. Una altra cosa a tenir molt en cuenta. Un dato que nos han copiat astronautes, buzos de élite, és que som uns animals... Bé, animals... aràcnids! Eh, insecte n
o, perdó, és otra categoria. Aràcnids! [rialles] Capaços d'agafar una bosseta de seda plena d'aire i sobreviure sota l'aigua. Què us sembla? Feu-ho, feu-ho. [rialles] Calla o no calla? Però quant durarà aquest show? Tres dies i una setmana? No m'enrotllo més. L'altre dia estava jo ahí al Llobregat, tomant un vermut, uns sabaters, uns mosquits amb la meva senyora i van vindre uns ninyatus de 30 i tants. Ninyatus de m*rda. [rialles] I va i diu un «Mira, mira! Un dewpider!». Un dewpider. Eso què és
? I va i li diu l'altre «Txa, txa, i la seva evolució, que és més gran, l'araquanid!». A la meva senyora! Perdó? [rialles] Araquanid a la meva senyora? Això em va faltar per tot el verí que porto a dins, una miqueta a cadascú per deixar-los tiesos. [rialles] M'he informat perquè no parlo per parlar. M'habéis vist, no? [rialles] Dewpider. Quina m*rda és aquesta? [rialles] Dewpider. Nascut 2016. Ninyatu. Esto què és? Generació Z? Generació... Ja no té ni alfabetu. [rialles] Jo et dic què fa. Aques
t té... impressionant, eh! Un atac que es diu pistola d'aigua. [rialles] Me'n vaig, me'n vaig indignat i nada, més natura i menys pantallitas, que luego pasa lo que pasa. [aplaudiments] Soc fan de Toi Boi. Soc molt fan de Toi Boi! M'ha agradat molt el formatge. [rialles] M'ha agradat molt el format. Enhorabona, crec que has donat la ciència molt bé i ha sigut molt divertit. Gràcies. El personatge que tens construït és impressionant. I en català. [rialles] Tu no saps això el que és. Sí que a vega
des tens una mica de tendència que et disperses una mica i sí que al final el temps és el que és, el mateix per a tothom. Tomo nota. [rialles] M'agradava començar aquesta temporada amb espectacles individuals perquè llavors podem veure exactament el seu estil. I ens ha quedat súper clar qui és Toi Boi. I ens ha quedat clar també tot el contingut i ha sigut entretingut. [aplaudiments] Science Queers! Academy! Com hem vist, heu clavat colzes. Algú els ha clavat més que altres, que només clavaven e
ls genolls. I les... clavacolzes d'aquesta classe han sigut la Frida, La meva cançó és un hitazo. Necessito aquest hit a Spotify ja i a totes les plataformes de descàrrega. Si us plau. I el Toi Boi. [aplaudiments] Pensem que és just, la veritat. S'ho mereixien totalment. [aplaudiments] Science Queers! Academy! Potser podríem ser les malalties. Ah, oh, eh, oh! Una mica desubicades, jo crec, les companyes. Començaven a dir coses i jo estava en pla: mhm, mhm. He vist a Frida més preparada que Gaia.
[subtítols: Òscar Aznar Alemany]

Comments

@marinacromeo

#TEAMFRIDA

@oscardesoler

#TeamLAACADEMIAESGENIAL